44. Llengua castellana amb Érase una vez…

Descripció de l’experiència

Vet aquí una vegada, una classe d’alegres alumnes de 5è de Primària que, dins de la intrigant assignatura de Llengua castellana, es disposaven a reforçar els conceptes de “presentació”, “nus” i “desenllaç”, juntament amb altres, no menys interessants, com “protagonista” o “personatge secundari”.

Després d’una breu presentació, la mestra va obrir la caixa que contenia el fins ara desconegut joc amb el mateix nom que les tres paraules que formen el títol d’aquesta experiència. L’expectació creixia a l’aula, molts volien jugar, altres s’estimaven més escoltar, així que, per torns, es van endinsar en el meravellós món de la narrativa espontània, creant les seves pròpies històries i aventures.

Al finalitzar cada ronda de diversió, els nens recordaven els relats, rient i debatent quin era el nus de la història, descrivint personatges i el seu paper o inclús aportant finals alternatius que haurien donat un toc més graciós a més èpic a la història inventada pels seus companys.

Objectius assolits

Consells i/o recomanacions

Que siguin flexibles i deixin als nens que portin les regnes del relat (a mi particularment em costava molt no donar-los pistes o idees quan veia que es bloquejaven, però és millor deixar aquest paper als seus propis companys, que aixequin la mà i siguin com el “comodí del públic” que donin un cop de mà a aquells que els hi costa més).

Jocs utilitzats

Érase una vez